Divisions Administratives

Region	Capital
Abruzos	L'Aquila
Valle de Aosta	Aosta
Apulia	Bari
Basilicata	Potenza
Calabria	Catanzaro
Campania	Nápoles
Emilia-Romaña	Bolonia
Friul-Venecia Julia	Trieste
Lazio	Roma
Liguria	Génova
Lombardía	Milán
Marcas	Ancona
Molise	Campobasso
Piamonte	Turín
Cerdeña	Cagliari
Sicilia	Palermo
Trentino-Alto Adigio	Trento
Toscana	Florencia
Umbría	Perugia
Véneto	Venecia

Divisions administratives.

Itàlia es divideix en diverses regions que d'acord a la constitució de 1948 gaudeixen d'autonomia local, en què el paper de la constitució és reconèixer, protegir i promoure l'autonomia local, assegurar que els serveis de l'Estat siguin descentralitzats, i adaptar els principis i les lleis establint l'autonomia i descentralització. d'aquestes .

Cada regió elegeix un consell i una Junta Regional encapçalada per un president electe per sufragi directe. La Junta és responsable davant el consell i ha de retenir el vot de confiança del consell. La reforma constitucional del 2001 van ampliar les competències de les regions, en especial quant als poders legislatius; la majoria dels controls de l'Estat van ser abolits.

Mapa polític d’Itàlia

 

Capítal.Ciutats més importants

La capítal d’Itàlia és Roma. De vegades se l’anomena la “ciutat eterne”. Roma ocupa una superfície de 1.285 km². L’alcalde és Ignazio Marino.

El centre històric de Roma forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

Les ciutats més importants d’Itàlia són les següents:

-Milà

-Nàpols

-Torí

-Palerm

-Gènova

-Bolonya

-Florència

-Bari

-Catània

SECTORS:

Sector primari:

Davant d'això , les activitats agrícoles han experimentat un considerable retrocés , tant en ocupació de la població activa ( 4,2% ) , com en la seva participació en el PIB ( 2,1% ) . La producció agrícola no abasteix la demanda alimentària de la població , i és especialment escassa en la branca ramadera : oví , porcí . L'agricultura es troba més estesa, amb cultius de cereals, lleguminoses , plantes industrials ( remolatxa sucrera ) , hortalisses  i flors . Menció especial mereix la fruticultura, l'olivera , que genera la segona producció mundial d'oli , i finalment, la vinya , el cultiu situa a Itàlia al capdavant de la producció mundial de vins , reconeguts internacionalment per la seva qualitat.

Sector secundari:

Durant la fase principal de la industrialització del país , concentrada especialment al nord la principal indústria va ser la industrial tèxtil. Durant el segle XX van arribar a ser importants altres indústries com la indústria de l'automoció. L'activitat industrial ha estat el motor del desenvolupament italià, especialment des d'en la segona meitat del segle XX , i l'actual eix de la seva economia.

Sector terciari:

Les activitats terciàries han experimentat l'auge que caracteritza les economies desenvolupades : aporten el 72,9 % del PIB i ocupen al 65,1% de la població activa . El creixement econòmic del país ha portat amb si el desenvolupament del sector financer , del comerç , els transports i diverses companyies de serveis , així com d'un nombrós funcionariat , que s'ha convertit en una de les més pesades càrregues que arrossega el país . Itàlia compta amb una densa xarxa de transports terrestres , complementada per grans instal·lacions portuàries i importants aeroports . El sector turístic compta amb l'atractiu de les seves riqueses naturals, però també històriques i artístiques , sense oblidar l'atracció que exerceix la Ciutat del Vaticà sobre tot el món catòlic .

INFORMACIÓ TURÍSTICA

El turisme és un dels sectors amb més creixement de l'economia nacional amb 43,7 milions de turistes per any i un total de 42.700 milions de dòlars generats , sent així el quart país amb més turisme del mundo. Roma , la capital, és una de les destinacions més visitats del món , amb una mitjana de 7 a 10 milions de turistes a año.69 el coliseu de Roma amb quatre milions de turistes, és el 37è lloc més visitat del mundo.70 També es beneficia del turisme religiós i cultural que genera el veïnatge a la Ciutat del Vaticà amb llocs tan visitats com els Museus Vaticans o la Basílica de Sant Pere.

  

Relleu

(mapa físic d'Itàlia)

Itàlia te el 23% pla, les muntanyes formen entre el 35% i el 42%. Hi ha dues grans cadenes muntanyoses: els Alps al nord, amb el pic més elevat del país el Mont Blanc, i els Apenins que van des de la costa de Ligúria fins a Reggio Calabria. Una sola gran plana fluvial: la plana del Po, té al voltant de 45.000 km².

El relleu presenta tres grans unitats regionals :

-Sistema alpí

El sistema alpí s'estén pel territori italià amb una longitud de 1.200 km i una amplada de 360 km². Els Alps orientals tenen diversos plecs: Alps d'Ötztal, dolomítics, Carnis i Julians,en aquest sector es destaquen les formacions calcàries de les Dolomites. En el sector occidental de la base cristal·lina es troben formes més agrestes amb alguns dels principals cims.

-Plana del Po

Al sud dels Alps s'estén la plana de 46.000 km² . És la plana del Po, el riu més llarg del país, amb 652 km de longitud,fossa tectònica que va ser emplenada pels dipòsits aportats pels rius que baixen dels Apenins i dels Alps.

-Apenins

La cadena dels Apenins constitueix una part de la península italiana que la recorren de nord a sud al llarg de 1.500 km. S'hi distingeixen tres sectors: els Apenins septentrionals,els Apenins centrals i per últim, els Apenins meridionals.A les dues vessants de la cadena s'estenen formacions de turons, anomenades Subapenins i Antiapenins.

Hidrografia

El territori italià disposa d'una rica reserva d'aigües interiors (rius i llacs). Els rius italians són més curts que els d'altres regions europees, i és així perquè els Apenins recorren la península en tota la seva longitud, dividint les aigües en dues vessants oposades.

Rius

-El riu Po a Torí

És el riu més llarg amb 652 km que sorgeix a Monviso, recorre tota la Plana padana d'oest a est per després desembocar a la mar Adriàtica. És el riu amb la més àmplia conca hidrogràfica, de 74.970 km².

-El riu Tíber a Roma

El riu Tíber te uns 405 km de llarg i 17.169 km², es segon riu mes llarg pel que fa a l'amplitud de la seva conca hidrogràfica, neix al Mont Fumaiolo i desemboca a la mar Tirrena.

Llacs

·Llac de Garda

El llac de Garda o de Benàco és un llac d'Itàlia, el més gran del país, que arriba a la província de Brescia a la Llombardia, a la província de Verona al Vèneto, i a la província de Trento al Trentino-Tirol del Sud .

·Llac Trasimè.

El llac Trasimè és un dels més grans i importants llacs italians, situat a la regió de la Toscana. Té uns 18 km de llarg i uns 15 d'ample. A diferència d'altres llacs de la regió, no és d'origen volcànic i no és gaire fons. El nom de Trasimè fou formalment adoptat durant el període feixista i avui és el nom oficial

Clima

Itàlia té un clima temperat deguda a la situació geogràfica. La climatologia italiana presenta notables variacions regionals. Al nord el clima és sec, amb estius calents i hiverns freds i plujosos i al sud és típicament mediterrani.

Les precipitacions són més abundants en les muntanyes que a les valls i disminueixen de nord a sud.

La temperatura varia de manera important, sobretot en les temperatures mitjanes a hivern. La mitjana al gener esta entre 3 °C a 1,5 °C. Al sud en llocs com Sicília i Calàbria les mitjanes de gener arriben als 10 °C. Les mitjanes al juliol van des dels 23 °C de Milà als 26,2 °C de Palerm.